L'església

L'edifici actual va ser construït entre 1275 i 1300, substituint una església anterior que s'esmenta en documents medievals des del 1082. La construcció fou a petició dels senyors de Castelloló, potser enterrats a la zona del presbiteri.

L'església estava integrada amb les estructures del castell i formava part de les seves construccions defensives. La coberta superior culmina en un ampli terrat envoltat d'un mur fortificat, des del que s'accedeix a una torre-campanar situada a l'angle sud-oest.

L'Església de Santa Maria de Rubió és un temple d'estil gòtic. La planta rectangular té una única nau coberta amb doble volta de creueria, i presenta als vèrtex dues claus de volta esculpides amb l'Anyell Pasqual i un petit Pantocràtor. Els arcs arrenquen de mènsules esculpides: Sant Joaquim i Santa Anna al presbiteri, escuts heràldics dels Castellolí a l'arc total central i l'àliga de Sant Joan amb un escut, a la zona del cor. La nau central té a banda i banda sengles capelles laterals de volta ogival i coberta de creueria.

Situades a l'angle nord-est hi ha la sagristia i una capella, també d'estil gòtic. La resta de capelles van ser obertes entre els contraforts en els segles XVI i XVII, coincidint amb la construcció del tercer pis, el campanar i el cor. Al llarg dels segles XVI i XVIII, i al segle XX, l'església sofrí diverses restauracions. L'última va ser duta a terme entre 1985 i 1989 sota la direcció de J. Asarta.

En el mur nord de l'església hi ha la portalada principal de tradició romànica. Construïda a finals del segle XIII], es compon d'arquivoltes de mig punt que arrenquen de columnes aparellades amb capitells esculpits amb motius vegetals i zoomòrfics. Pels seus trets estilístics, l'obra es vincula a l'escola de Lleida. Aquesta portalada fou restaurada l'any 1989.

En el mur sud es conserva un reduït portal secundari, amb forma d'arc de mig punt, adovellat i motllurat

L'any 1985-86 es feren unes excavacions que van posar al descobert sota el paviment de la nau de l'església dos camps de sitges, utilitzades per emmagatzemar cereals, i que ja devien ser emprades amb anterioritat a l'edificació del temple. El més antic dels dos, del segle X, apareixia cobert amb una capa de cendres, pel que es creu que fou abandonat a causa d'una destrucció bèl·lica. Seguidament s'hi obriren unes sitges que estigueren en ús fins a la construcció del temple romànic.

L'església de Santa Maria de Rubió és tot un referent del municipi. Fins i tot, l'escut municipal de Rubió actual té com a element central un castell de guies (vermell heràldic) sobremuntat amb un muntat d'argent, acompanyat d'una flor de lis també d'argent, atribut de la Verge Maria, patrona de la localitat.

stamaria11
stamaria10
stamaria13
stamaria12
stamaria14
stamaria15
stamaria16
stamaria18
stamaria17

Retaule de Santa Maria de Rubió

Sens dubte l'element més important que trobem dins de l'església de Santa Maria de Rubió es el seu retaule de característiques formals italogòtiques. Aquesta obra, atribuida a l'anomenat mestre de Rubió deixeble de Ramon Destorrents, constitueix una de les peces pictòriques més importants del gòtic català. Tot i que estilísticament és una peça tres-centista, cronològicament s'ha de situar la seva factura a partir del 1380, data en que els Boixadors adquiriren la jurisdicció del lloc, ja que per altra banda no es compta amb cap referència documental que ajudi a precisar la data exacta de confecció.
Retaule de Santa Maria de RubióL'obra pintada al tremp sobre fusta consta de tres cossos verticals subdividits en tres pisos als laterals i dos al cos central. Entre el cos central i els laterals i entre aquests i el guardapols hi ha quatre muntants rematats per pinacles. El bancal original, a la part inferior del retaule, es conserva al Museu Episcopal de Vic. La predel·la que hi ha actualment és una reproducció feta posteriorment per l'escultor Emili Colom, el qual va incorporar alguns personatges que representen diversos tècnics que es van ocupar de la darrera restauració del recinte el 1989, que no apareixen evidentment a l'original que es conserva a Vic. 

Iconogràficament el retaule, està dedicat als goigs de la Mare de Déu, i conté set escenes de goig i set escenes de dolor. Les escenes de goig, descrites de dalt a baix, són: al cos lateral esquerre l'Anunciació coronada pel profeta Isaïes, la Nativitat i l'Epifania; al cos lateral dret la Resurrecció coronada pel profeta David, l'Ascensió i la Pentecosta; i a la part baixa del cos central la Coronació de la Verge. Les escenes de dolor són: a la predel·la o bancal i d'esquerra a dreta trobem la Oració a l'hort de Getsemaní, la Traició de Judes, l'Acusació de Jesús pels jueus, la Flagel.lació, el Via Crucis i la Pietat o davallament de la creu, i la Crucifixió a la part superior del cos central. En els muntants, sempre d'esquerra a dreta i de dalt a baix apareixen els Apòstols i Profetes, que alguns porten filactèries amb textos al·lusius a la seva persona: Pere, profeta David, profeta Isaïes, Pau, Joan, Andreu, Mateu, Judes Tadeu o Judes Iscariot, profeta Isaïes, profeta Salomó, profeta David, profeta David, Jaume fill del Zebedeu, Bartomeu, Lluc, Jaume fill d'Alfeu, profeta David, Marc, Judes Tadeu o Judes Iscariot, profeta Ezequiel. El guardapols presenta una decoració heràldica a base de roses de talla daurada que representen l'escut dels Boixadors, motiu que es repeteix al camper.

 

retaule1
retaule2
retaule3
retaule4
retaule5

 

Si voleu aprofundir en el tema, podeu descarregar-vos el Libret sobre l'església i el retaule que la Diputació de Barcelona i l'ajuntament van editar recentment.