Sant Pere d'Ardesa

 
Sant Pere d'Ardesa és una església romànica al municipi de Rubió, Anoia, a l'antic terme de Sant Pere d'Ardesa. Sant Pere d'Ardesa és al sector sud del terme municipal de Rubió. És a la falda del Puig de Sant Miquel, a la cara sud-oest, pròxima a Can Tudó. 
Una de les rutes d'accés a l'església és a través de la BV-1037, a la qual es pot accedir des del trencall que porta al nucli de Rubió del quilòmetre 55 de la N-II, entre Calaf i Copons. En el 2 km del BV-1037 es pren el trencall a mà dreta que condueix a Can Tudó i que s'estén fins a l'església a través d'un camí ben senyalitzat. Aquesta disposa d'una petita nau amb absis semicircular a la capçalera. Des de la recent restauració, presenta un magnífic estat de conservació.
 
La primera font documental que cita el castell d'Ardesa data de 989; era un venta d'un alou al bisbe Sala, de la Seu d'Urgell, per part del senyor Sala i la seva dona Trasgonça. En el cas de l'església, la primera constància és d'un testament de Bernat Ramón de l'any 1082 on llegava 10 unces d'or. La primera constància que es té de l'església com a parròquia data de la primera meitat del segle XI i era un llista parroquial del bisbat de Vic. L'església es consagrà el 1192. Les funcions parroquials es creu que es mantingueren fins a mitjans del segle XII, possiblement perquè Sant Pere passà a ser sufragània de Santa Maria de Rubió.
 
És un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular a l'est decorat amb arcuacions llombardes i lesenes i un fris de dents de serra,s. Més endavant, l'absis va ser separat de la nau amb un envà que va obligar a avançar el presbiteri. Es probable que la volta de l'absis original estigués feta de pedra amb un quart d'esfera. En els vestigis dels paraments s'hi intueix l'existència d'uns ressalts als laterals que es probable que sostingueren els arcs de reforç de la nau. En època barroca es feren també reformes, de les quals són testimoni les restes de decoració que es troben a l'interior.
 
L'edifici va restar abandonat amb el sostre esfondrat durant molts anys i en un estat de semi-ruïnes, fins que va ser restaurada l'any 2009.