Sant Martí de Maçana

Sant Martí de Maçana, inicialment un temple romànic, fou totalment reformat en el segle XVIII.

Maçana és un topònim d’origen àrab que apareix esmentat en la documentació des de l’any 990 d.C. A les acaballes del segle X s’hi bastí un castell termenat (totalment desaparegut) i un nucli de població que comptava amb un temple parroquial consolidat ja en el 1025.

L’església de Sant Martí de Maçana centrà un petit nucli autònom fusionat el 1840 a Rubió. Ubicada al nord-est de Pedrafita, al vessant de la riera de Maçana. És esmentada com a parròquia l’any 1154, dins l’antic terme del castell de Maçana. La seva arquitectura és de planta de creu llatina i coberta amb volta apuntada. Externament es coberta amb teulada a dues aigües i presenta un campanar de secció quadrangular adossat a l’església, refet a començaments del segle XX, a resultes de l’acció d’un llamp. Al segle XIV estava dedicada a Sant Iscle. Entre 1975 i 1981 l’església es va restaurar. També adossada a la construcció hi ha la rectoria que data de 1736.