Església de Santa Maria de Rubió
A mitjans del segle XI, en l’indret on actualment trobem l’església de Santa Maria de Rubió s’hi construí un temple romànic, el qual fou substituït cap a l’últim quart del segle XIII pel d’estil gòtic que trobem avui en dia a proposta dels senyors de Castellolí. Aquesta església consta d’una nau coberta amb doble volta de creueria, presentant als vèrtexs dues claus de volta esculpides amb l’Anyell pasqual i un petit Pantocràtor. Els arcs arrenquen de mènsules esculpides: sant Joaquim i santa Anna al presbiteri, escuts heràldics dels Castellolí a l’arc toral central i l’àliga de Sant Joan amb un escut a la zona del cor.
Església de Santa Maria de Rubió

L’edifici presenta un fort caràcter fortificat el qual ve reforçat per la presència de zones emmerletades entre els contraforts, la torre-campanar i un baluard. El temple té dos accessos o portes: la que dóna al sud és sòbria i de petites dimensions, amb forma d’arc de mig punt adovellat i motllurat; la que dóna al nord és més gran i ornamentada, corresponent al que s’anomena escola lleidatana, composta d’arquivoltes de mig punt que arrenquen de columnes aparellades amb capitells esculpits amb motius vegetals i zoomòrfics. Situades a l’angle nord-est hi ha la sagristia i una capella corresponents a aquesta època gòtica. La resta de capelles van ser obertes entre els contraforts en els segles XVI i XVII, coincidint amb la construcció del tercer pis del campanar i el cor. Entre els segles XVI i XVIII l’església sofrí diverses restauracions igual que en el segle XX, fins arribar a l’última, portada a terme entre 1985 i 1989.

Retaule de Santa Maria de Rubió
Retaule de Santa Maria de RubióSens dubte l’element més important que trobem dins de l’església de Santa Maria de Rubió es el seu retaule de característiques formals italogòtiques. Aquesta obra, atribuida a l’anomenat mestre de Rubió deixeble de Ramon Destorrents, constitueix una de les peces pictòriques més importants del gòtic català. Tot i que estilísticament és una peça tres-centista, cronològicament s’ha de situar la seva factura a partir del 1380, data en que els Boixadors adquiriren la jurisdicció del lloc, ja que per altra banda no es compta amb cap referència documental que ajudi a precisar la data exacta de confecció.
L’obra pintada al tremp sobre fusta consta de tres cossos verticals subdividits en tres pisos als laterals i dos al cos central. Entre el cos central i els laterals i entre aquests i el guardapols hi ha quatre muntants rematats per pinacles. El bancal original, a la part inferior del retaule, es conserva al Museu Episcopal de Vic. La predel·la que hi ha actualment és una reproducció feta posteriorment per l’escultor Emili Colom, el qual va incorporar alguns personatges que representen diversos tècnics que es van ocupar de la darrera  restauració del recinte el 1989, que no apareixen evidentment a l’original que es conserva a Vic.

Iconogràficament el retaule, està dedicat als goigs de la Mare de Déu, i conté set escenes de goig i set escenes de dolor. Les escenes de goig, descrites de dalt a baix, són: al cos lateral esquerre l’Anunciació coronada pel profeta Isaïes, la Nativitat i l’Epifania; al cos lateral dret la Resurrecció coronada pel profeta David, l’Ascensió i la Pentecosta; i a la part baixa del cos central la Coronació de la Verge. Les escenes de dolor són: a la predel·la o bancal i d’esquerra a dreta trobem la Oració a l’hort de Getsemaní, la Traició de Judes, l’Acusació de Jesús pels jueus, la Flagel.lació, el Via Crucis i la Pietat o davallament de la creu, i la Crucifixió a la part superior del cos central. En els muntants, sempre d’esquerra a dreta i de dalt a baix apareixen els Apòstols i Profetes, que alguns porten filactèries amb textos al·lusius a la seva persona: Pere, profeta David, profeta Isaïes, Pau, Joan, Andreu, Mateu, Judes Tadeu o Judes Iscariot, profeta Isaïes, profeta Salomó, profeta David, profeta David, Jaume fill del Zebedeu, Bartomeu, Lluc, Jaume fill d’Alfeu, profeta David, Marc, Judes Tadeu o Judes Iscariot,  profeta Ezequiel. El guardapols presenta una decoració heràldica a base de roses de talla daurada que representen l’escut dels Boixadors, motiu que es repeteix al camper.